Amàlia Garrigós: “Dins de tot aquest univers consumidor és necessari que el youtube valencià estiga present”

WhatsApp Image 2019-05-07 at 22.02.07

Amàlia Garrigós és actualment la directora i presentadora del programa radiofònic d’ À Punt Mèdia Territori Sonor, junt amb el seu equip. Un magazine musical present les vesprades de dilluns a divendres en la graella d’À Punt, en directe. Abans, l’alcoiana va estar a Ràdio Nou, on va presentar programes com Passatge a la nit i Alta Fidelitat. Experta en periodisme, ràdio i música, Amàlia ens ajuda a entendre millor el món de la comunicació digital, especialment a través de YouTube, gràcies al seu expert punt de vista.

-El món del YouTube en valencià està ara en auge, penses que és sols una moda o que és més bé atemporal?

El consumisme va i ve i el fenomen youtuber està dins d’una roda permanentment canviant. Eixa vulnerabilitat fa que el mercat i la publicitat marquen les fidelitats. Ara mateix hi ha una plataforma emergent  que s’anomena twitch que fa vídeos en línia en directe i que pot popularitzar-se tant com el youtube. En el 2017 les xifres de consumidors del twitch eren de 15 milions de visites diàries i continua creixent. Però les dinàmiques de vida actuals fan que no disposem de temps i consumim el producte audiovisual ‘a la carta’. El podcast i els vídeos a la carta estan molt preuats i continuran estant-ho. Youtube juga amb eixa carta. Dins de tot aquest univers consumidor és necessari que el youtube valencià estiga present, actiu i ple de vigor.

-Quina importància té per a tu l’ús del valencià a les xarxes socials, sobretot a YouTube?

Molt important i absolutament necessari. Cal ser lleials lingüísticament en les xarxes socials perquè aquestes estan plantejant un desafiament mundial a totes les llengües i cultures del segle XXI. Cada comunitat de llengua es veu obligada a fer el salt al ciberespai i a posicionar-se en ell si aspira a romandre vigorosa i activa. En els últims cinc anys el fenomen youtuber ha pres un impuls molt important que ha coincidit amb una atomització de les televisions convencionals. Youtube és un espai de creació audiovisual que supera l’àmbit de l’entreteniment. S’hi inclouen  també iniciatives i propostes associades al compromís social, la divulgació cultural, etc. Tot està en Youtube. Una plataforma que té més de 1.900 milions d’usuaris registrats al mes.

-Tendim a relacionar el món de YouTube amb la gent jove, creus que és correcte? Per què?

És veritat que el consum de youtube va començar sent dels adolescents que actualment no veuen la televisió convencional i busquen a la carta allò que els interessa. A més, hi ha un fenomen curiosíssim en la creació musical, YouTube s’ha convertit en una mina d’or per a promocionar propostes i perquè les discogràfiques descobrisquen nous talents. M’explica la col.laboradora del meu programa de ràdio Territori Sonor, Teresa Patapum, que és una de les valentubers, que ningú comptava amb l’èxit d’aquesta plataforma fins el punt de poder treballar-hi. Ara, molta gent amb talent musical que vol mostrar-se utilitza YouTube. Per exemple, entre la comunitat valentuber hi ha l’actriu i cantant Nina Baiferr que té un canal de covers en valencià amb molta repercussió. Tot aquest moviment el dinamitza la gent jove, sense dubte, però hi ha dades que indiquen que les tendències van incorporant cada vegada a gent més gran. De mitjana al mes, 8 de cada 10 persones d’entre 18 i 49 anys veuen actualment youtube.

-El valencià, com bé saps i sempre defens, és la ferramenta de treball per als periodistes, especialment, però ara també per als Valentúbers, creus que a YouTube, per les seues condicions de col·loquialisme i entreteniment, els youtubers s’obliden de cuidar la nostra llengua?

En el moment en què transmetem informacions i comuniquem idees o pensaments a una audiència (ja siguen 30, 300, 3000 o 30 000 persones) hi ha una responsabilitat amb qui ens veu o ens escolta i hem de ser honestos quan elaborem el contingut, treballar la forma que li volem donar i tindre cura de l’ús de la llengua. Expressar-se públicament en qualsevol idioma implica una exigència. Si l’ús que en fem és oral haurem de trobar l’equilibri entre la normativa i la naturalitat col.loquial. Qui parla en la ràdio, en la tele o en youtube està fent d’espill on emmirallar-se.

-I és que, què és millor: parlar valencià des de la llunyania del llenguatge estàndard o no parlar-lo?

En termes generals és millor parlar, parlar i parlar. Només la pràctica ens fa persones experimentades en qualsevol àmbit de la vida.

-Podem fer periodisme de qualitat a través d’un format com YouTube?

 S’està demostrant que sí amb youtubers que treballen formats de reportatge o documental. Tot i que, en molts casos, trobe que la informació i l’opinió s’estan barrejant massa sense diferenciar què és una cosa o l’altra.

-La ràdio, als darrers anys especialment, ha trobat un lloc a YouTube a través de la gravació de molts programes amb un càmera web o bé amb altres dispositius, què opines sobre açò… t’agrada o defens un model “tradicional” de fer ràdio?

Els streamings radiofònics amb imatge els veig justificats si el programa té un format d’espectacle amb públic presencial; si hi ha actuacions musicals de qualitat o si el personatge protagonista és una figura destacable o interessant.  No li veig cap trellat gastar una càmera web en un butlletí horari on el periodista es limita a llegir les notícies i donar pas als talls de veu o en un programa de ràdio fórmula on el locutor anuncia els discos que es punxen.

En l’era multimèdia en què vivim seria absurd pretendre que la ràdio hi visquera al marge. La ràdio tradicional en FM, i la digital també, és nodreix de la imatge per a promocionar-se en xarxes socials, per aconseguir descàrregues dels podcasts, per a resumir els continguts, etc. Al Territori Sonor enregistrem en imatges les actuacions en directe dels músics. Després compartim els vídeos en les xarxes convidant a clicar en l’enllaç del podcast per tal d’escoltar l’entrevista o el reportatge. No hem d’oblidar que fer ràdio significa treballar amb la matèria primera del so. I és el tractament sonor el que hem de potenciar. Les paraules, el relat d’una veu, les postals sonores, les fonografies, les ficcions, els sons de la vida… Tot això genera imatges en el cervell. L’oïda és l’essència de la ràdio. Dels cinc sentits, per mi és el més suggeridor, el menys explícit, el més imaginatiu. Eixa és la màgia i eixe és el poder del so, ja siga en podcast o en directe.

-Amb la teua gran experiència al món dels mitjans de comunicació en valencià…, quins consells ens donaries per a la revista Valentúbers?

No sé ni vull donar consells. Crec que ho esteu fent molt bé. Esteu contribuint a donar-li normalitat al valencià i esteu captant noves lleialtats lingüístiques. Em sembla magnífic el nom amb el qual heu batejat aquest col.lectiu: valentúbers, perquè sou valencians i valentes! El present i el futur són vostres. Endavant!

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s